Autor: admin

Què és el DIEC?

El DIEC és el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, una de les obres de referència més importants per al català. És la versió normativa del diccionari en aquesta llengua i recull el lèxic que es considera oficial segons les directrius establertes per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’entitat encarregada de la normativització de la llengua catalana.

Noves paraules incorporades al DIEC durant l’any 2024

Durant l’any 2024 s’han fet un total de 87 incorporaciones i gairebé unes 300 modificacions o ampliacions al diccionari normatiu, vols saber quines?

Entre elles tenim:

Tecnologia i internet

• Blockchain: Tecnologia que registra transaccions de forma segura i descentralitzada.
• Influencer: Persona que exerceix una gran influència en les opinions o decisions d’altres, especialment a través de les xarxes socials.
• Influencer marketing: Estratègia de màrqueting que utilitza persones influents en les xarxes socials per promocionar productes o serveis.
• Metavers: Univers virtual paral·lel al món físic, on els usuaris poden interactuar entre ells i amb objectes virtuals.
• Criptomoneda: Moneda digital que utilitza criptografia per garantir la seguretat de les transaccions.
• Streaming: Transmissió de contingut audiovisual en temps real a través d’internet.

Societat i cultura

• Microagressió: Acció verbal o no verbal, sovint inconscient, que comunica un prejudici o una hostilitat envers un grup social.
• Queer: Terme que fa referència a les identitats de gènere i orientacions sexuals que no són heterosexuals o cisgènere.
• Soberana: Persona que decideix viure sense consumir alcohol.
• Microinfluencer: Persona amb un nombre moderat de seguidors a les xarxes socials que exerceix una gran influència en un nínxol específic.
• Cancel·lació: Acte de rebutjar o boicotejar una persona o una idea a causa de comportaments o opinions considerades ofensives o inapropiades.
• Interseccionalitat: Anàlisi que estudia com les diferents formes d’opressió (gènere, raça, classe social, etc.) s’entrellacen i s’intensifiquen mútuament.

Medi ambient i sostenibilitat

• Ecoansietat: Angustia o preocupació excessiva per les crisis ambientals.
• Biodiversitat: Varietat d’organismes vius en un ecosistema determinat.
• Circularitat: Principi que promou la reducció, la reutilització i el reciclatge de recursos.
• Descarbonització: Procés de reducció de les emissions de diòxid de carboni.
• Economia circular: Model econòmic basat en la reducció, la reutilització i el reciclatge de recursos.
• Agroecologia: Disciplina que estudia les interaccions entre els cultius, el sòl, els organismes i el medi ambient, amb l’objectiu de desenvolupar sistemes de producció alimentària sostenibles.

Alimentació

• Xapata: Un tipus de sandvitx llarg i pla, originari d’Itàlia.
• Tiramisú: Deliciosa postres italiana a base de mascarpone, biscuits, cafè i cacau.
• Tempura: Mida japonesa que consisteix a fregir aliments lleugers, com ara verdures o marisc, en una pasta cruixent.
• Xistorra: Embotit sec i curat, típic de la cuina catalana.
• Panga: Peix blanc i sense espines, molt utilitzat en la cuina.
• Halibut: Peix pla de carn blanca i ferma, molt apreciat en la gastronomia.
• Càtering: Servei que s’encarrega de la preparació i el servei d’aliments i begudes en esdeveniments.
• Kebab: Plat a base de carn a la brasa, tallat en làmines fines, servit en un pa de pita.
• Poke bowl: Plat hawaià a base d’arròs, peix cru en daus, algues i altres ingredients.
• Brunch: Menjar que combina el desayuno i el dinar, popular els caps de setmana.
• Craft beer: Cervesa artesana, elaborada amb ingredients naturals i processos tradicionals.
   

  Altres termes

  • Rostisseria: Establiment on es venen aliments rostits.
  • Vinoteca: Establiment especialitzat en la venda de vins.
  • Enoteca: Lloc on es poden degustar i adquirir vins.

  Altres àmbits

• Blisster: Envàs de plàstic transparent amb petites cavitats que contenen pastilles o càpsules.
• Porexpàn: Material plàstic esponjós utilitzat com a aïllant o embalatge.
• Wellness: Benestar físic i mental, que inclou pràctiques com el ioga, la meditació i la nutrició saludable.
• Gamificació: Aplicació d’elements propis dels jocs en contextos no lúdics, com ara l’aprenentatge o el màrqueting.
• Smartworking: Modalitat de treball a distància que utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació.

Moltes d’aquestes paraules ja s’utilitzaven en el nostre dia a dia i són mots correctes malgrat no aparèixer en el diccionari.

Per consular el DIEC ho podeu fer a través del seu portal web oficial, que permet buscar paraules de manera ràpida i eficient. També ofereix aplicacions per a dispositius mòbils, perquè la llengua normativa sigui accessible a tothom en qualsevol moment.

L’accentuació és un aspecte fonamental de l’ortografia de qualsevol idioma, i el català no n’és una excepció.Els accents serveixen per indicar la pronunciació correcta de les paraules i per diferenciar paraules que s’escriuen de manera similar però tenen significats diferents.

En aquesta guia completa d’accentuació en català, explorarem les regles i proporcionarem exemples clars per ajudar-te a comprendre i aplicar aquestes regles de manera efectiva en la teva escriptura i comunicació en català.

La tilda o accent en català

En català, la tilda o accent és un signe ortogràfic que es col·loca sobre una vocal per indicar la síl·laba tònica d’una paraula. La síl·laba tònica és la síl·laba que es pronuncia amb major intensitat. A continuació, et presento les regles fonamentals per a l’accentuació en català:

1. Accent en les paraules agudes

Les paraules agudes són aquelles en què la síl·laba tònica és l’última síl·laba de la paraula. En català, aquestes paraules porten accent ortogràfic si acaben en una vocal, “n,” o “s.” Alguns exemples són:

• ciutat (ciutat)
• cantant (cantant)
• avui (avui)

2. Accent en les paraules esdrúixoles

Les paraules esdrúixoles són aquelles en què la síl·laba tònica és l’anterior a la darrera síl·laba de la paraula. En català, aquestes paraules porten sempre accent ortogràfic, independentment de com acabin. Alguns exemples són:

• ànec (ànec)
• càmera (càmera)
• màgic (màgic)

3. Accent en les paraules planes

Les paraules planes són aquelles en què la síl·laba tònica és l’anterior a la darrera síl·laba de la paraula. En català, aquestes paraules porten accent ortogràfic si no acaben en una vocal, “n,” o “s.” Alguns exemples són:

• pàgina (pàgina)
• música (música)
• hàlit (hàlit)

4. Accent en els diptongs i els hiatges

Els diptongs són combinacions de dues vocals que es pronuncien com una sola síl·laba. Els hiatges són combinacions de dues vocals que es pronuncien en síl·labes separades. En català, els diptongs i els hiatges segueixen les mateixes regles d’accentuació que les paraules planes, agudes i esdrúixoles. Alguns exemples són:

• país (país)
• aire (aire)
• milió (milió)

Excepcions a les regles d’accentuació

Com en qualsevol idioma, hi ha algunes excepcions a les regles d’accentuació en català. És important recordar aquestes excepcions per evitar errors en la teva escriptura. Algunes de les excepcions més comunes són:

1. Paraules monosil·làbiques

Les paraules monosil·làbiques (paraules amb una sola síl·laba) no porten accent ortogràfic, fins i tot si són agudes. Per exemple:

• sol (sol)
• nit (nit)
• mig (mig)

2. Paraules compostes

En les paraules compostes, l’accentuació segueix les regles de les paraules individuals que la componen. Per exemple:

• sota + taules = sota-taules (taula de pícnic)
• terra + tremolor = terratremolor (terratrèmol)

3. Paraules alienes al català

Les paraules que provenen d’altres idiomes i mantenen la seva ortografia original no segueixen les regles d’accentuació en català. Per exemple:

• café (cafè)
• hotel (hotel)
• film (pel·lícula)

La importància de l’accentuació en català

L’accentuació correcta en català és essencial per garantir una comunicació efectiva i una escriptura clara. Una mala accentuació pot canviar el significat d’una paraula o fer que la frase sigui difícil d’entendre. A més, l’accentuació adequada és fonamental en l’ensenyament de la llengua i en la correcció de textos.

Dominar les regles d’accentuació en català t’ajudarà a expressar-te amb precisió i comunicar-te de manera efectiva en aquest idioma. A més, et permetrà evitar errors comuns que sovint delaten els no nadius.

En resum, l’accentuació en català segueix regles clares i coherents. Mitjançant la pràctica i la familiarització amb les regles i exemples proporcionats en aquesta guia, pots millorar la teva escriptura i expressió oral en català, garantint una comunicació més efectiva i precisa en aquesta meravellosa llengua.

La immersió lingüística és una pràctica educativa que s’ha demostrat efectiva en la promoció i el foment del català al sistema educatiu de Catalunya. Aquesta estratègia busca submergir els estudiants en un ambient lingüístic predominantment català des d’edats primerenques, cosa que els permet desenvolupar una competència sòlida en aquesta llengua i enfortir la seva identitat cultural. En aquest article explorarem com la immersió lingüística ha estat implementada a les escoles catalanes, els seus beneficis per als estudiants i la importància d’aquesta estratègia per a la preservació del català com a patrimoni lingüístic i cultural.

La immersió lingüística a Catalunya

La immersió lingüística en català ha esdevingut un pilar fonamental de la política educativa de la regió. Des de la dècada de 1980, s’ha implementat a la majoria de les escoles públiques i concertades com una forma de garantir que els estudiants adquireixin una competència alta en català i espanyol. Aquesta estratègia va més enllà de simplement ensenyar en català; implica crear un entorn educatiu on el català sigui la llengua principal de comunicació, tant dins com fora de l´aula.

Beneficis per al desenvolupament lingüístic

La immersió lingüística ha demostrat ser molt efectiva en el desenvolupament lingüístic dels estudiants. Com que estan exposats al català de manera contínua, els estudiants tenen l’oportunitat d’adquirir habilitats lingüístiques tant en comprensió com en expressió oral i escrita. La immersió fomenta un aprenentatge actiu i significatiu, ja que els estudiants utilitzen el català en situacions quotidianes i acadèmiques, cosa que en reforça el domini de l’idioma.

Enfortiment de la identitat cultural

A més dels beneficis lingüístics, la immersió lingüística també contribueix a enfortir la identitat cultural dels estudiants. El català és un element essencial de la identitat catalana, i en utilitzar-lo com a llengua principal a l’educació, es reafirma la seva importància i rellevància en la vida quotidiana dels joves. La immersió lingüística els ajuda a connectar amb el patrimoni cultural ia sentir-se part activa de la comunitat lingüística catalana.

Preparació per a la vida en un món plurilingüe

En un món cada cop més globalitzat i divers, el domini de múltiples llengües s’ha convertit en una habilitat valuosa. La immersió lingüística en català prepara els estudiants per desenvolupar-se en un context plurilingüe, permetent-los no només comunicar-se en català i espanyol, sinó també valorar i respectar altres llengües i cultures.

Desafiaments i adaptació

Tot i els beneficis de la immersió lingüística, també s’han presentat desafiaments en la seva implementació. Alguns pares i sectors de la societat han manifestat preocupacions sobre l’ús exclusiu del català a l’educació, argumentant que pot limitar les oportunitats dels estudiants en un món globalitzat on l’espanyol i l’anglès també són importants. Això no obstant, l’adaptació constant dels mètodes educatius i polítiques lingüístiques pot ajudar a equilibrar la immersió lingüística amb l’aprenentatge d’altres llengües.

La immersió lingüística és una estratègia clau per al foment del català a l’educació. La seva implementació efectiva a les escoles catalanes ha demostrat ser beneficiosa per al desenvolupament lingüístic dels estudiants, l’enfortiment de la identitat cultural i la preparació per a una societat plurilingüe i multicultural. La immersió lingüística és un pilar fonamental per preservar el català com a patrimoni lingüístic i cultural, i garantir-ne la continuïtat en el futur.

Actualment, la presència del català al sistema educatiu de Catalunya és una qüestió rellevant i sensible. Des de la recuperació de la Generalitat de Catalunya i la instauració de l’autogovern el 1980, el català ha estat reconegut com a llengua cooficial juntament amb l’espanyol (castellà) a la regió. Això ha permès la integració de la llengua catalana a l’àmbit educatiu, tot i que també ha generat debats i desafiaments relacionats amb l’educació bilingüe i la preservació de la identitat cultural.

Llengua vehicular a l’ensenyament

El català és la llengua vehicular a l’ensenyament a la majoria de les escoles públiques i concertades de Catalunya. Això significa que la major part del currículum acadèmic s’imparteix en català, cosa que garanteix que els estudiants tinguin un alt nivell de competència en aquesta llengua. A més, el català també s’utilitza a l’administració escolar ia la comunicació amb els pares i la comunitat educativa.

Educació bilingüe

En algunes zones de Catalunya, especialment a les zones amb més presència de parlants d’espanyol, s’ha implementat un model d’educació bilingüe. En aquest model, es fomenta l’ensenyament d’ambdues llengües oficials, català i espanyol, per garantir que els estudiants siguin competents en totes dues llengües i puguin desenvolupar-se en un context multicultural i plurilingüe.

Desafiaments i tensions

La presència del català a l’educació ha generat tensions i controvèrsies en certs sectors de la societat. Alguns grups defensen una presència més gran de l’espanyol en el sistema educatiu, argumentant que això assegura una millor integració dels estudiants en el context nacional i global. Tot i això, altres grups advoquen per una major protecció del català com a llengua pròpia de Catalunya, considerant que la seva promoció en l’educació és essencial per a la preservació de la identitat cultural i lingüística de la regió.

Polítiques lingüístiques

Les polítiques lingüístiques a l’àmbit educatiu han estat objecte de debat i canvis al llarg dels anys. Hi ha hagut diferents governs que han proposat modificacions a la normativa relacionada amb la presència del català a l’educació. Aquestes polítiques han variat des d’un enfocament més integrador i proteccionista fins a propostes més flexibles i permissives quant a les dues llengües oficials.

Participació de les famílies

La implicació de les famílies en l’educació és crucial per garantir l’èxit de l’ús i la promoció del català en el sistema educatiu. La col·laboració entre l’escola i les famílies és essencial per fomentar el bilingüisme i el respecte per les dues llengües oficials.

La presència del català a l’educació és un factor determinant per a la promoció i la preservació com a llengua i element clau de la identitat catalana. Tot i els desafiaments que enfronta, el sistema educatiu també ofereix oportunitats significatives per enfortir el seu ús i valor a la societat catalana i més enllà. La promoció del català a l’educació és essencial per mantenir viva aquesta llengua i garantir-ne la continuïtat en el context de la diversitat lingüística i cultural del segle XXI.