Història de la llengua catalana

La llengua catalana és una llengua romànica que té les seves arrels a la Península Ibèrica. El català és una llengua de gran antiguitat, i s’ha parlat des de fa més de 2.000 anys per 10 milions de persones aproximadament. Encara que no és una llengua oficial de la Unió Europea, el català és reconegut com a llengua minoritària a Catalunya, les Illes Balears, València i la regió Roselló al sur de França, i és la única llengua oficial a Andorra.

D’on prové la llengua catalana?

L’origen de la llengua catalana es remunta al llatí, que va ser portat a la Península Ibèrica pels soldats i colons romans durant la seva conquesta el 218 a. Amb el temps, el llatí va evolucionar al que ara coneixem com a català. L’idioma també va passar per diversos canvis a causa de les influències d’altres idiomes com el francès i l’espanyol.

Els primers testimonis escrits de l’existència del català es remunten al segle IX dC.

La llengua catalana en l’actualitat

Tot i el seu ús generalitzat, el català encara es considera una llengua en perill d’extinció a causa de la manca de reconeixement oficial a nivell nacional.

En els darrers anys, hi ha hagut un renovat interès per la llengua catalana tant al sector públic com al privat. Això ha portat a esforços més grans per promoure l’ús del català i protegir-lo de l’extinció. Com a tal, ara hi ha iniciatives per ensenyar l’idioma a escoles i universitats, així com campanyes destinades a crear consciència sobre la importància que tenen entre els joves.

 

La llengua catalana és una part important de la cultura europea moderna i la identitat de moltes persones a Catalunya i més enllà.